El Raval sud estrena set espais amb l’objectiu de promoure l’hàbit de lectura, la comprensió i la reflexió dels veïns. El projecte està adreçat a tota la gent que no va a la biblioteca.
Lectura i comprensió 8 Joves de l'associació TEB llegeixen i comenten llibres a la seva seu de Salvador, 6. FRANCESC CASALS
La Biblioteca Santa Pau-Santa Creu (Carme, 47) surt de les quatre parets del seu històric edifici del segle X per promoure l’hàbit de lectura i, sobretot, facilitar la comprensió lectora entre els veïns del Raval sud. I és que, si a l’estiu van treure els seus llibres al pati, ara la biblioteca va més enllà amb la complicitat de diferents entitats del barri, convertides en petites sucursals de la paraula. El nou projecte, conegut com a Xarxa de Punts de Lectura i Tertúlies, va començar a mitjans del mes passat amb una prova pilot a set entitats, on s’han habilitat uns petits espais de lectura i debat amb llibres i altres publicacions que estan a disposició dels seus usuaris.
«Per un costat, volíem impulsar un projecte de tipus cultural diferent dels que ja desenvolupen les entitats del territori i, per un altre, aprofitar els recursos del Pla de Barris», explica Imma Solé, directora de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, que considera que la xarxa de punts de lectura és una manera d’«ampliar els 1.000 metres quadrats de la biblioteca i arribar a més gent».
Més que un club
Els clubs de lectura convencionals, matisa Solé, ja fa temps que existeixen i són diferents. «Ens acostem a un perfil d’usuari que segurament no aniria a la biblioteca i, molt menys, als clubs de lectura. Es tracta de transformar aquesta concepció dels clubs i personalitzar-la», afirma la directora. En aquest sentit, les tertúlies setmanals s’adaptaran a les necessitats i interessos de cada grup. «Hem començat a treballar amb un grup de col·lectius molt heterogeni: l’Associació per a Joves TEB, el Centre de Dia Mil·lenari, el Centre Obert Joan Salvador Gavina, El Colmado, la Fundació Escó, el Servei Solidari i els pisos per a la gent gran de Reina Amàlia», enumera Solé. En aquestes entitats, afegeix, el projecte troba des de persones que volen aprendre català fins a joves amb poc hàbit de lectura o gent gran amb problemes de comprensió: «És molt important que entenguin el que llegeixen, des d’un contracte de lloguer fins a unes participacions preferents», explica Solé.
Per a Anna Terra, directora de Pla de Barris Raval sud, el projecte encaixa molt bé amb objectius generals del pla com la cohesió social: «És una prova pilot i si funciona podríem ampliar el projecte amb altres entitats. Pla de Barris aporta els llibres, el mobiliari i dos dinamitzadors».
«Em sento com una bibliotecària ambulant», diu fent broma Lourdes Casacoberta, una de les dues dinamitzadores. «En el cas dels joves del TEB, per exemple, hi ha molts al·lèrgics als llibres, i altres llegeixen sempre les mateixes coses, com revistes musicals o novel·les d’amor», afegeix. Casacoberta intenta descobrir-los noves lectures i generar debats perquè facin servir la paraula.
«En alguns casos podran utilitzar breus articles o llibres il·lustrats, i fins i tot jugar literalment amb les lletres a partir de mots encreuats. Això dependrà de cada grup», explica Solé, impulsora del projecte.
Font: ElPeriodico.cat
